Europa maniobra per afegir al Sàhara Occidental a l’acord comercial amb el Marroc

Europa maniobra per afegir al Sàhara Occidental a l’acord comercial amb el Marroc

Font: LaMarea

El 21 de desembre del 2016 el Tribunal de Justícia europeu va dictaminar que el Sàhara Occidental no entra dins de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Marroc per ser un territori “separat i diferent (…) del Regne del Marroc”, tal com estableix Nacions Unides des els anys 1960. No obstant això, contravenint aquesta sentència, les autoritats alauites i la Comissió Europea han començat a dissenyar una estratègia perquè no es faci efectiva. A més, la Justícia europea va deixar oberta la porta a la inclusió de l’antiga colònia espanyola en l’acord sempre que “el poble del Sàhara Occidental hagi manifestat el seu consentiment”, però els últims esdeveniments indiquen que ni el Marroc ni l’Executiu europeu d’adoptar aquesta via.

El passat 19 d’abril la Comissió va demanar permís als 28 estats europeus per renegociar amb Rabat l’acord comercial, vigent des del 2012. La informació va ser revelada pel digital algerià Tout sud l’Algérie, que cita diversos funcionaris i diputats europeus, i subratlla que en cap moment les autoritats europees van incloure en aquest diàleg al Front Polisario, representant legítim del poble sahrauí segons les Nacions Unides.

La estratagema legal que preparen la Comissió i el Marroc se centra en la terminologia de la sentència de l’Alt Tribunal europeu. Una petita modificació en el veredicte o al cos de l’acord comercial, establint “població del Sàhara” on actualment es llegeix “poble del Sàhara Occidental”, reconeixeria a efectes legals que la població d’aquest territori s’expressés a través d’institucions marroquines. Segons aquesta fórmula, els diputats de les circumscripcions del Sàhara serien els encarregats d’aprovar l’acord, i no el poble sahrauí, com estableix la sentència.

Dimarts passat, a iniciativa de l’eurodiputat Florent Marcellesi (Equo, Grup Verd Europeu), 23 membres del Parlament Europeu de cinc grups parlamentaris de l’esquerra i la dreta europea van enviar una carta conjunta a Federica Mogherini, alta representant de la Unió per a Afers Exteriors , i als comissaris d’Economia i Comerç, Pierre Moscovici i Cecilia Malmström, instant a un diàleg transparent (actualment es negocia en secret) davant els suposats intents de la Comissió per esquivar la sentència de la Cort europea. Un dia després el intergrup per al Sàhara Occidental del Parlament Europeu va intercedir davant António Guterres, Secretari General de l’ONU, aprofitant la seva visita a aquesta institució.

“El punt clau de la renegociació entre la UE i el Marroc és el consentiment del poble sahrauí”, va explicar a La Marea Florent Marcellesi, qui a més recolza que el Front Polisario formi part de la negociació d’aquest acord. “La Comissió i els Estats membres han de deixar de considerar que d’una banda hi ha el comerç i per un altre el procés de pau (…) és hora d’utilitzar el comerç per reforçar el dret europeu i internacional”, declara Marcellesi des de Brussel·les.

Justícia sense pressa

La màxima autoritat judicial europea va trigar quatre anys a pronunciar-se després que la Unió Europea i el Marroc, que compta amb importants aliats en territori europeu, signessin un acord comercial que allibera l’intercanvi de productes agrícoles i pesquers, sent aquest últim el rubro més destacat en Sàhara Occidental, territori pendent de realitzar un referèndum d’autodeterminació per posar fi al seu estatus colonial, segons les Nacions Unides. Des que Espanya va abandonar el Sàhara el 1975, el Marroc controla de facto (cap país del món reconeix la seva sobirania) la meitat oriental del territori, la zona amb més recursos naturals.

Després que el Tribunal europeu emetés el seu veredicte i exclogués a l’Sàhara Occidental de l’acord entre Europa i el Marroc, diversos alts càrrecs marroquins van amenaçar amb suavitzar els seus controls en matèria de narcotràfic i emigració. Sense anar més lluny, una setmana després que el comissari d’Energia, Miguel Ángel Arias Cañete, reconegués “la condició jurídica diferent i separada del territori del Sàhara Occidental acord amb el dret internacional”, el ministre d’Agricultura marroquí va amenaçar amb la represa de “el flux migratori que el Marroc (…) ha aconseguit contenir”. Aquesta setmana Florent Marcellesi i el diputat Jorge Luis Bail van demanar al ministre d’Afers Estrangers, Alfons Maria Dastis, que treballi perquè Espanya respecti les sentències europees.

Els intents de la Comissió Europea per esquivar aquesta sentència coincideix amb una de les etapes de major risc de conflicte bèl·lic entre sahrauís i marroquins des que van signar l’alto el foc el 1991. El període d’al·legacions, deliberacions, recursos i debats polítics a nivell europeu , nacional i regional podria estendre de nou a diversos anys. Mentrestant, tot apunta que l’aplicació d’aquesta sentència europea seguirà sota la forta influència de les posicions polítiques de cada país. Per exemple, al gener el govern d’Espanya es va negar a interceptar un vaixell de càrrega noruec provinent del Sàhara Occidental que transportava farina de peix a França i que va parar a repostar a Gran Canària, tot i que la sentència europea. En canvi, altres vaixells comercials i pesquers procedents del Sàhara sí que van ser interceptats dins i fora de la Unió Europea.

FacebookTwitterEmailCompartir

Publica un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *