Cronologia
Cronologia històrica del conflicte sahrauí:
1884
Comença l’ocupació espanyola del Sàhara Occidental.
1934
L’exèrcit espanyol conclou l’ocupació del Sàhara Occidental.
1951
El Sàhara es transforma, per llei, en província espanyola.
1960
La XV Assamblea General de l’ONU decreta la descolonització dels territoris no independents.
1966
L’ONU reafirma el dret inalienable de la població del Sàhara Occidental a autodeterminar-se.
1970
L’ONU insta a Espanya a celebrar el Referèndum d’autodeterminació del Sàhara.
1972
Primeres exportacions de fosfats (150.000 tones).
1973
L’Assemblea General del Sàhara sol·licita al govern espanyol la celebració del Referèndum d’autodeterminació. El Uali Mustafà Saied crea, juntament amb els altres dirigents nacionalistes, el FRONT POLISARIO (Front Popular per a l’Alliberament de Saguia El-Hamra i Rio de Oro). Comencen les accions armades contra l’exèrcit colonial espanyol.
1974
Acord Secret entre el Marroc i Mauritània per a repartir-se el Sàhara Occidental. El FRONT POLISARIO incrementa les accions armades.
1975
Veredicte del Tribunal Internacional de Justícia de la Haya: el Sàhara Occidental mantenia, abans de la colonització espanyola, certs vincles amb el Marroc i Mauritània, però no eren de caràcter permanent ni del seu contingut es pot derivar drets sobre el seu territori. Es recomana la celebració d’un Referèndum d’autodeterminació. Es signen a Madrid els Acords Tripartits a través dels quals Espanya cedeix el Sàhara al Marroc i Mauritània. L’exèrcit espanyol abandona el Sàhara i alhora el Marroc inicia la Marxa Verda (marxa de civils acompanyats de l’exèrcit) i l’ocupa. Milers de sahrauís fugen dels bombardeigs marroquins i es refugien en el desert argelí, a prop de Tindouf. És aquí on es creen els camps de refugiats on encara avui hi viu la població sahrauí que va fugir.
1976
El FRONT POLISARIO proclama la República Àrab Sahrauí Democrática (RASD). Comença la guerra del Sàhara.
1979
Mauritània renuncia al sud del Sàhara Occidental. Marroc ocupa ràpidament els enclavaments més importants i el FRONT POLISARIO passa a controlar la resta del territori.
1980
El Marroc inicia la construcció dels murs. La guerra entra en una nova fase “estàtica”.
1984
L’Organització per la Unitat Africana (OUA) admet la RASD com a membre. El Marroc es retira de l’organisme.
1988
El Marroc i el FRONT POLISARIO accepten el Pla de Pau de l’ONU, que preveu la celebració d’un Referèndum d’autodeterminació.
1991
El 6 de setembre entra en vigor "l’alto el foc" i la treva que, segons el Pla de Pau de l’ONU han de precedir a la celebració del Referèndum previst per al gener de 1992.
1992
No es celebra el Referèndum. El Marroc no accepta que la base del mateix sigui el cens de la població realitzat per Espanya el 1974. El FRONT POLISARIO no accepta les pretensions del Marroc de considerar com a sahrauís a desenes de milers de persones que no figuren inscrites en el cens de 1974 i que, segons les autoritats marroquines, es trobaven exiliades al Marroc durant l’ocupació colonial espanyola. La fi del mandat de Pérez de Cuéllar, com a Secretari General de les Nacions Unides, i la seva substitució per l’egipci Butros Gali, contribueix també a ajornar una decisió sobre la validesa del cens de 1974.
1995
Encara no s’ha celebrat el Referèndum d’autodeterminació. El Marroc no accepta el cens proposat per les Nacions Unides. Això fa impossible la celebració del Referèndum.
1996
El Consell de Seguretat de l’ONU acorda la suspensió de les tasques d’identificació per al Referèndum i la retirada parcial dels seus efectius a la zona així com el contingent civil de la ONU.
1997
És nomenat el Sr. James Baker com a representant especial del Secretari General de la ONU per al conflicte del Sàhara Occidental. Realitza visites de mediació a les zones del conflicte i als campaments de refugiats. Es signen els acords de Houston i es posa data pel 8 de desembre de 1998 per la celebració del Referèndum. Segons aquests acords la base per l’elaboració del cos electoral és el cens espanyol del 1974 afegint-hi aquelles persones que poden demostrar parentiu directe i aquelles reconogudes com a sahauís per les dues parts.
1998
Es reprenen les tasques d’identificació dels sahrauís amb dret a vot. Novament el govern del Marroc hi posa dificultats i el Referèndum no pot portar-se a terme en les dates previstes. Hi ha un nou aplaçament.
1999
Les NN.UU. finalitzen les tasques d’elaboració del cens electoral pel Referèndum. Finalment és fixa en unes 86.000 les persones amb dret a vot. El Marroc insta a la presentació de més de 140.000 reclamacions d’inscrits no acceptats per les NN.UU. . Al mateix temps es fixa la data del 31 de juliol de 2000 per la celebració de la consulta.
2000
Davant de les maniobres marroquines per endarrerir de nou el Referèndum, el Secretari General de les NN.UU. , decideix mostrar l’incapacitat d’aquest organisme per portar a terme els acords del Pla de Pau. Al mateix temps decideix que James Baker torni a consultar amb les parts les possibles sortides a la situació. Els sahrauís cansats d’esperar, no accepten que el procés s’allargui més enllà de finals del 2000.
Les probabilitats que l’actitud obstruccionista i irresponsable del Marroc portin a una nova guerra, estan obertes.
2001
James Baker i Kofi Annan proposen clarament una autonomia retallada sota sobirania marroquí, la qual cosa significa, de fet, l’abandonament del Pla de Pau per part de Nacions Unides. El regne de Marroc accepta aquesta proposta mentre que el Front Polisario la rebutja completament.
2002
Al febrer, el regne alauí presenta a Nacions Unides una quarta alternativa: dividir el territori del Sàhara Occidental en dues parts: el nord sota mandat marroquí i el sud sota sobirania sahrauí. Les altres propostes de solució que s’han presentat al consell de NNUU són: Pla de Pau per a la celebració del referèndum d’autodeterminació, o bé, l’aplicació d’una autonomia del Sàhara Occidental sota sobirania marroquí. El Front Polisari rebutja qualsevol solució al conflicte que no passi per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí.
Al mes d’abril, Nacions Unides perllonga l’estada i treball de la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Sàhara Occidental) a la zona per tres mesos més. James Baker presenta a Nacions Unides una proposta de solució al conflicte per tal que sigui acceptada pels membres del Consell de Seguretat: una autonomia del territori sahrauí sota sobirania marroquí durant cinc anys i un cop transcorreguts aquests la celebració d’un referèndum per tal de decidir la sobirania del Sàhara Occidental. Per majoria, aquesta proposta es rebutjada per els membres del Consell de Seguretat. Es renovà, aleshores el mandat de la MINURSO a la zona per a quatre mesos i es concretà una propera reunió del Consell de Seguretat per al mes de juliol.
El 30 de juliol de 2002 es torna a reunir el Consell de Seguretat i davant les pressions i tripijocs dels representants marroquins perquè l’Acord Marc es desenvolupés immediatament, el representant de Gran Bretanya al Consell proposa trobar un consens entre les parts en conflicte i buscar una solució que tingui com a eix principal la celebració del Referèndum d’Autodeterminació.
Els membres del Consell accepten la proposta de Gran Bretanya per consens i se li encarrega a James Baker que continuï treballant per a la realització del Referèndum d’Autodeterminació. Es data la propera reunió per dintre de sis mesos (gener de 2003).
2003
El Pla Baker presentat a Nacions Unides, al mes de juliol, és admès a estudi per part del Front Polisario. Marroc el rebutja completament. Aquest Pla presenta un règim d’autonomia pel Poble Sahrauí i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació en quatre anys com a data límit. Durant el temps que el Sàhara Occidental es regís sota una autonomia, les carteres ministerials estarien repartides entre el govern marroquí i el govern sahrauí.
Està previst que el Consell de Seguretat de NN.UU. es reuneixi amb les parts, govern marroquí i Front Polisario, entre el mes d’octubre d’enguany i gener de 2004.
2004
Marroc rebutja el II Pla Baker, presentant gran nombre d’esmenes i un informe detallat de la seva negativa.
Nacions Unides ajorna la propera reunió entre ambdues parts per al mes d’octubre de 2004.
Al mes d’octubre, es presenta al Consell de Seguretat de Nacions Unides la proposta de resolució del conflicte sahrauí que finalitzaria amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. 87 països voten a favor d’aquesta solució, però els països de la Unió Europea s’abstenen, entre ells Espanya. Es prorroga l’estada de la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Sàhara) fins al mes d’abril de 2005.
2005
El 21 de maig s’inicia la “intifada sahrauí”. Estudiants sahrauís comencen a manifestar-se per les zones ocupades del Sàhara Occidental i per les principals universitats marroquines demanant el dret a l’autodeterminació del Poble Sahrauí. Aquests manifestants són brutalment represaliats, sent empresonats amb penes d’entre 5 i 20 anys. El 9 d’agost de 2005, 37 sahrauís empresonats, des de maig fins a juliol, per haver manifestat el seu dret a l’autodeterminació..
El 24 d’agost es convoca una vaga de fam de 24 hores, davant del Ministeri d’Exteriors de Madrid, per a donar suport als activistes sahrauís empresonats i en vaga de fam.
Peter Van Walsum és el nou enviat especial de Nacions Unides per el Sàhara Occidental. S’espera que al mes d’octubre iniciï una gira de contactes amb tota la zona afectada.
El 6 d’octubre el responsable d’exteriors sahrauís, Ould Salek Salem, exposa que el Marroc ha d’escollir entre els dos plans de pau de la ONU: el pla de Pau de 1991 o el pla Baker (2003) perquè el poble sahrauí no renunciarà mai al referèndum d’autodeterminació.
2006
El 30 de juny Annan és rebut pel ministre marroquí Dris Jetu. El projecte d’autonomia pel Sàhara que el Marroc estava realitzant és rebutjat pel FRENTE POLISARIO i per Argèlia.
El 14 de desembre l’Assamblea General de les Nacions Unides adopta una resolució que reafirma el dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental com a solució més acceptable entre el Marroc i el Frente Polisario. El document va obtenir 70 vots a favor i 90 abstencions (inclosa l’espanyola).
2007
L’11 d’abril de 2007 l’embaixador del Marroc, El Mostafa Sahel, presenta al secretari general de la ONU, Kidmoon, el Pla d’autonomia per al Sàhara Occidental, que preveu celebrar un referèndum sobre un estatut d’autonomia pel territori.
El Frente Polisario informa que ha presentat a la ONU un pla de pau que contempla el diàleg directe amb el Marroc per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i garanties d’”una estreta cooperació econòmica”.
El 30 d’abril de 2007 el Consell General de Seguretat insta, mitjançant una resolució, al Marroc i al Frente Polisario a iniciar negociacions directes, sota els auspicis de la ONU, després de renovar per 6 mesos més la MINURSO.
El 18 de juny de 2007 el Marroc i el Frente Polisario inicien a Mahasset (EEUU) una nova ronda de negociacions sobre el futur del Sàhara Occidental.
El 19 i 20 de Juny. Manhasset I. Comencen les negociacions directes entre el Marroc i el Frente Polisario, sota l’auspici de NNUU i supervisades per Meter van Walsm, enviat personal del Secretari de NNUU pel Sàhara Occidental. Totes les negociacions es van celebrar a Manaste (Nova York)
10 i 11 d’agost de 2007. Manhasset II.
15 d’octubre. La Comissió de descolonització de l’Assamblea General de NNUU aprova na resolució en la que reafirma el dret inalienable del poble sahrauí a la autodeterminació i la validesa del Pla de Pau per aconseguir aquest dret.
2008
Manhasset III (8 i 9 de gener de 2008).
Manhasset IV (del 16 al 18 de març de 2008)
Després de quatre rondes de negociacions a Manhasset, no es produeix cap avançament en la resolució del conflicte per la intransigència del Marroc que només vol parlar de la seva proposta d’autonomia. El Polisari proposa el referèndum d’autodeterminació, en el que es contempla l’autonomia com una de les possibilitats, però també la independència com una altra possibilitat a sotmetre a la consideració del poble sahrauí en el citat referèndum. S’acorda la celebració d’una cinquena ronda de negociacions.
A l’agost es destitueix a Peter van Walsum, enviat personal del Secretari General de la ONU pel Sàhara Occidental.
El desembre el Marroc bloqueja l’inici de noves rondes de conversacions i el nombrament d’un nou enviat personal del Secretari General de la ONU.
Al mes de gener un dels diplomàtics nordamericans amb més experiència en
2009
Al mes de gener un dels diplomàtics nordamericans amb més experiència en mediacions internacionals, Chridtopher Ross, va ser nombrat nou enviat especial de NNUU pel conflicte. Fent-se ressò dels primers contactes de Ross amb totes les parts implicades, el secretari general de NNUU, Ban Ki Moon, informava al Consell de Seguretat, el 13 d’abril que “les posicions no han canviat des de la seva quarta ronda de negociacions, celebrada a Manhasett, del 16 al 18 de març de 2008”. “(Les parts) segueixen molt allunyades en la recerca d’una solució política justa, duradora i mútuament acceptable, que faci possible l’autodeterminació del poble del Sàhara Occidental, com exigeix el Consell de Seguretat”, afegeix.
