Nit i boira al Sàhara Occidental...

Font: Rebelión No obstant les dècades transcorregudes, no deixa de estremir l’horror i la barbàrie generades per la doctrina nacionalsocialista durant la Segona Guerra Mundial. En particular, quan rellegim els dramàtics testimonis de les i els supervivents. O quan mirem impotents algunes de les imatges d’arxiu i estudis fílmics d’aquella època sinistra. I, potser, un dels documentals que necessàriament cal mirar una i altra vegada, per preservar la memòria col·lectiva, és Nit i Boira (Nuit et Brouillard), una realització d’Alain Resnais (1955) que, segons Rebeca Romero Escrivá, va trencar el silenci cinematogràfic que la guerra freda havia signat en el món occidental sobre el record de l’horror nazi. Encara que, una altra de les virtuts del magistral documental de Resnais és la de remetre’ns a l’esgarrifosa bàndol alemany emanat del mariscal Wilhelm Keitel, conegut com a Decret Nit i Boira (Nacht und Nebel-Erlass), mitjançant el qual es va reprimir i va eliminar els opositors polítics en els territoris ocupats, als membres de la Resistència, especialment a la iugoslava, la polonesa i la francesa, i als presoners de guerra dels aliats. El jurista argentí Rodolfo Mattarolo, expert en Drets Humans, que ha estat consultat en diverses ocasions per les Nacions Unides, ens relata que en l’estiu boreal de 1941, Adolf Hitler va commutar la pena de mort per la de presó a una dona anomenada Louise Woirgny , integrant de la resistència francesa, ordenant que sigui traslladada immediatament a Alemanya i aïllada del món exterior. Hitler hauria pensat que la desaparició d’aquesta dona seria més colpidora que la seva execució i tindria l’avantatge de no convertir-la en màrtir. Wilhelm Keitel va ser l’executor d’aquesta decisió que, lustres més tard, inspiraria a les dictadures militars del Con Sud i d’altres règims autoritaris en el continent americà. Aquest va ser considerat el “crim perfecte”. Aplicació secreta de la pena, sense deixar proves o testimonis sobre les circumstàncies i els termes de la mateixa. Nit i Boira, posteriorment, va ser declarada com un crim de guerra en els Judicis de Nuremberg. No obstant això, aquesta doctrina no només va devastar Amèrica Llatina, durant les dècades dels 70 i els 80, ja que es va implementar en al voltant de deu països de la regió, a través del Pla Còndor, sinó també ho va fer a Vietnam del Nord i Sud, entre 1965 i 1972, mitjançant l’Operació Phoenix. I, malgrat els esforços de la comunitat internacional per eradicar aquest crim de lesa humanitat, aquesta...

Mor una nena sahrauí per l’explosió d’un artefacte a Mahbes, Territoris Ocupats....

Mor una nena sahrauí a l’explotar una mina anti-tanc en Mahbes ocupat, al sud del Sàhara Occidental. Una nena de 8 anys ha resultat morta després d’una explosió de mina anti-tanc ocorreguda a la província de l’Mahbes, en els territori ocupats del Sàhara Occidental. L’accident va tenir lloc aquest migdia, quan la víctima es trobava amb el seu pare, que va accionar la mina i aquesta va rebentar causant-li la mort a l’instant. A la víctima se li practicarà l’autòpsia per procedir a la seva inclusió en el registre de mines que computen les autoritats d’ocupació. En el que va de 2016, al Sàhara Occidental s’han produït 4 accidents, amb 8 víctimes, 4 d’elles mortes. Font...

La mort d’un estudiant sahrauí dispara la tensió als territoris ocupats del Sàhara Occidental....

L’estudiant sahrauí de la universitat d’Agadir, sud del Marroc, Adnan Rahali, de 22 anys i natural de Tan-Tan, va morir el dia 2 de maig de 2016, després que fos segrestat per policies secretes davant de la porta de la residència universitària en la qual vivia, informen activistes de drets humans a la zona. Segons van relatar testimonis presencials i el seu germà, Rahali sortí a comprar menjars al novembre passat i des de llavors no havia tornat, cinc mesos després van trobar el seu cos sense vida en un racó de la residència universitària. La policia marroquina va acudir al lloc i va desplegar un cordó defensiu davant la presència de grups d’estudiants sahrauís que es van acostar a l’escenari sortint de les habitacions i del recinte residencial. Les autoritats sanitàries de l’hospital es neguen a realitzar-li una autòpsia que certifiqui el motiu de la seva mort. La seva família assegura que fa 5 mesos va rebre una notícia trista, el seu fill està desaparegut, immediatament va demanar que s’investiga la mort del seu fill però les autoritats d’Agadir van negar. Font...